El Principat de Catalunya i la Catalunya Nord
Principat de Catalunya és el nom històric de l’estat català que va existir fins al Decret de Nova Planta l’any 1716. El territori que va existir durant gran part de l’Edat Mitja i l’Edat Moderna. L’actual territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya, a l’Estat espanyol, i el departament dels Pirineus Orientals, a l’Estat francès. La Fenolleda és terra occitana incorporada al departament.
La Corona d’Aragó existí com a tal des del 1162 al 1715, amb diferents incorporacions entre 1162 i 1344 i respectant les singularitats del territori. Hi formaven part el Principat de Catalunya, el Regne de València, el Regne de Mallorques i el Regne d’Aragó.
La part del Principat de Catalunya (Rosselló, Alta Cerdanya, Conflent, Vallespir i Capcir) és el que s’anomenà Catalunya del Nord als anys 30 del segle passat. «L’inventor» fou l’Alfons Miàs (1903-1950), fill de Palaldà, polític i escriptor, ideòleg del catalanisme i defensor de la reunificació de Catalunya. Fundà el moviment nacionalista La Joventut Catalanista del Rosselló, Vallespir,Cerdanya, Conflent i Capcir l’any 1930.
Per un altre costat, Llorenç Planes, de Costoja, al Vallespir (1945-2016) escriptor i polític, fou l’autor del llibre El petit llibre de Catalunya Nord va encunyar i popularitzà el terme Catalunya Nord que és el que resta encara als nostres dies.
