La guerra del catorze
La Primera Guerra Mundial va provocar un altíssim nombre de baixes entre els nordcatalans que foren obligats a participar-hi. Més de vuit mil morts. La major part dels soldats entenien amb dificultat el francès i no el parlaven. Consta la visita del Mariscal Jofre, català, de Ribesaltes (Rosselló). Cap de l’Estat Major de l’exèrcit que mirà d’animar els soldats nordcatalans, parlant-los, evidentment, en català.
El nombre de baixes fou molt superior a la mitjana francesa. Algunes poblacions catalanes es quedaren pràcticament sense homes en edat militar. Cal esmentar que el nombre de desercions ja en un bon principi es calcula que foren entre 700 i 900 setmanals. Aquests desertors en la seva gran majoria travessaren la frontera per les muntanyes i es dirigiren a l’altre costat de Catalunya, a les comarques situades al sud de l’anomenada Catalunya Nord. Consten testimonis de com des de l’Alta Cerdanya se’ls animava a desertar cap a Puigcerdà. En acabada la guerra, diuen les cròniques, la majoria van tornar a casa seva.
Tot i el gran nombre de baixes l’autoritat militar no tingué cap escrúpol en prohibir la publicació del nombre de baixes dels soldats catalans i va intentar impedir al màxim la relació entre catalans del sud i del nord.
La Guerra Mundial, tanmateix, configurà un gir de cent vuitanta graus en el sentiment dels nordcatalans envers l‘Estat francès motivant un creixement mai vist en l’adopció d’un sentiment nacional francès en detriment del sentiment català i l’oblit del que representà el Tractat dels Pirineus del 1659. Avui dia, i en referència a la guerra del 1914-1918 a totes les poblacions catalanes hom hi pot veure unes plaques amb els noms dels homes que el 1914 anaren a lluitar contra els alemanys i hi deixaren la vida, no per Catalunya sinó per França. Al cap de més de cent anys aquest sentiment i record encara perdura.
